Pau i au es reafirma com a poeta “fronterer” amb la BALADA DEL VIATGER
EL jurat ha celebrat l’originalitat i el domini literari amb el qual l’autor, amb aquesta balada tan suigeneris, defuig l’equilibri entre fons i forma, entre vehicle i contingut, i s’erigeix entre la tensió poètica i retenció narrativa, bo i creant un efecte el·líptic que circumval·la els gèneres.. L’autor s’esforça per construir un treball que porta la subversió a les paraules però també al seu disseny cridaner. Es tracta d’una poderosa proposta de publicació que sorprèn per l’agosarament reeixit i per la capacitat d’impactar. La veritat és que l’interior (una curiosa història repartida en diàlegs) i l’essència de l’obra són indissociables de les característiques matèriques de la plaqueta, ja que el significat del poema de Pau i Au depèn de la futura manipulació que facin les lectores i els lectors de l’objecte en qüestió. A partir d’una premissa provocativa, s’enceta un discurs irònic, irreverent i, tanmateix, ensarronador, perquè mostra la singularitat d’uns personatges genuïns que parlen com si estiguessin en una dramatúrgia quotidiana.
Segons el jurat, el text s’origina a partir d’una sèrie de cites de la història de la literatura universal que mostren com el subjecte líric s’enorgulleix de la seva capacitat de mirar per, tot seguit, desmantellar aquesta èpica, sense cap mena de clemència, i oferir unes escriptures a mig camí del to popular, del diàleg filosòfic, de l’acudit estellesià, de la revelació brossiana i de la pesta poètica hacmoriana. Del Jo he vist, fórmula que s’ha fet servir més d’un cop en diferents poemes emblemàtics o en pel·lícules mítiques com ara Blade runner, passem al Jo no puc deixar de callar a través d’unes pàgines gràfiques que proposen una aventura dionisíaca però també de gran valor intel·lectual. La llibertat expressiva desplegada per Pau i Au té l’audàcia de desafiar els límits del gènere. Aquesta balada és, en definitiva, una investigació d’alguns dels mecanismes de la realitat elaborada per un poeta del País Valencià que està bastint una sòlida trajectòria tot fugint dels camins més tòpics del gènere.