Tot seguit la primera ronda va escalfar motors amb Pau Sanchis i la traducció dels poemes de Janko PolićKamov, a continuació Lluís Roda i una xicoteta mostra de l’obra de Walt Whitman extrets de Cant de mi mateix, que finalitza amb Pau i Au, un poeta agosarat, divertit i ple d’ironia. Entrats en situació van fer una repassada de les seues obres més personals, Pau Sif amb Viatger que s’extravia, Lluís Roda amb poemes dedicats a la seua filla, i Pau i Au va continuar presentant-nos Les claus de casa, un poemari que he llegit fa poc, la lectura del qual no em va desplaure, però pense que és molt millor veure’l en persona, al natural, perquè la seua poètica és també visual i gestual, i així per no dir que m’ha agradat molt, paraula darrerament massa feisbocutitzada diré que m’ha captivat molt.
CANAL POÈTIC ACTIU