Pau i au’s UVB-76 places poetry inside a radio interface, making communication feel uncertain and mysterious. These instruments suggest that a message can be recovered through careful adjustment, yet the writing beneath them is partly broken into symbols, coloured blocks and faint letters. The phrases that remain readable are unsettling: “Humanity, run” and “Humanity, leave the Earth.” Their introduction, “As though someone had said,” leaves the speaker’s existence in doubt. Is this a warning, an imagined voice, or meaning extracted from interference?
The contrast between precise controls and damaged language offers measurements without the reassurance of understanding. The reader encounters the hope that someone is transmitting, alongside the difficulty of knowing whether anything received amounts to contact. That uncertainty makes its loneliness feel concrete.
UVB-76, de Pau i au, situa la poesia dins d’una interfície de ràdio i fa de la comunicació una experiència incerta i misteriosa. Aquests instruments suggereixen que, ajustant-los amb cura, es pot recuperar un missatge; tanmateix, l’escriptura que apareix davall està en part fragmentada en símbols, blocs de colors i lletres tènues. Les frases que encara es poden llegir són inquietants: «Humanitat, fuig» i «Humanitat, abandona la Terra». L’expressió que les introdueix, «Com si algú haguera dit», posa en dubte l’existència de qui parla. És un advertiment, una veu imaginada o un sentit extret de les interferències?
El contrast entre la precisió dels controls i un llenguatge malmés ofereix mesures sense la tranquil·litat que dona comprendre. El lector experimenta l’esperança que algú estiga transmetent i, alhora, la dificultat de saber si allò que rep arriba a constituir un contacte. Aquesta incertesa fa palpable la seua soledat.