DE LA LLUNA I LA VIDA ENLLÀ DE LA MORT
Aparéixer. Desaparéixer. Aprendre de l’absència.
Lluna: Mes lunar; temps que inverteix la Lluna en una volta
engir de la Terra.
Si bé la preocupació de l’ésser humà per identificar i recomptar les diferents aparences amb què la Lluna se’ns mostra, com indiquen les nombroses pintures rupestres, van precedir el sorgiment dels nombres i del calendari, l’ús del cicle de la Lluna com analogia de les etapes del desenvolupament humà propicià l’aparició d’un concepte temporal molt més interessant.
Una nova lluna rere la lluna nova possibilita la pregunta.
Sí, molt bé. I nosaltres què?
Alguna fi en aquest món se troba;
n.és vera fi, puys que no fa l’om fèlix;
és lo començ per on altra s’acaba,
segons lo cors que entendre pot un home.
Ausiàs March
Els coneixements generats per analogia tenen sistemes semblants a les serps; dents corbades cap a dins que permeten sols una direcció: cap a dins.
Sí, molt bé. I nosaltres, què?
Considerar la possibilitat d’un més enllà té sobre la consciència de l’individu el mateix efecte que el mirall en la cambra petita: dona profunditat a l’existència finita i breu. Breu, en tot cas, comparada amb la mateixa existència amb un afegitó més.
Més enllà del mirall, la fam de sempre
Francesc Garriga
Sí, molt bé. I nosaltres, què?
Més fidels a la lògica que ens sustenta que al cos que ens
conté concloem:
Cap a dins, senyores i senyors, cap a dins.