Torna’m el meu viatger
Voldria jo tornar-te ton viatger,
heroi que és teu que ara és en casa mia.
Mes ai, no puc, car cal la trilogia
e de tots tres, sols he escrit lo primer.
Mon seny torbat pensant-hi nit e dia
ab molta por que no se pusca fer;
aital turment em duu per foravia
e pregue a Déu poder fer lo darrer.
E si arribés, tenc clar lo que faria,
passar l’afany, lliurar-me a lo plaher.
Tornar-te’l, donchs, és lo que jo voldria
però no puch fer cas de mon voler.
Ans si pogués, no sé si te’l daria
que cell qui pot rebutja son deler
quan veu com creix en son cor, trasmudat
un nou delit que el vell deixa apartat.
TONYI: Qui són aquesta gent que truca de matinada?
JOSEP VICENT: El Pau… que vol que li torne la seua joguina.
TONYI: No són hores, Josep, no són hores per a la poesia. Que ja tenim una edat!
JOSEP VICENT: I tot això i allò… Ara vinc, estimada, que estic en ratxa. Ara vinc.