Quan es va publicar Les claus de casa, vaig demanar que m’imprimiren alguns exemplars només amb la portada i la resta de les pàgines estaven completament en blanc.
Vaig omplir les pàgines amb lletres retallades i ma mare les va cosir al llibre. En obrir-lo, les lletres queien i les pàgines tornaven a quedar buides.
Quina glòria, la del llibre en blanc.
Se’n van numerar catorze exemplars. El de la fotografia és el 8/14. Encara conserve alguns llibres en blanc, de manera que no es descarta una segona edició.