Què donaríem, de València estant, per escoltar alguna vegada en directe l’oralitat de Paüra en boca d’Anna Enrich? Quan vorem de nou Maria Salgado accelerant la seua poesia com el Horses de Patti Smith? Quan tornarem a viure el recitat per cases particulars a les festes de Felanitx i a confondre els insectes i els Jansky com a la marjal gandienca aquell estiu? Quan riurem de nou amb els amics poetes Josep Vicent i Pau i au? Quan escoltarem – sense entendre – poesia en basc, feroés i/o en gaèlic escocés?
Pere Císcar